Des del primer dia d’exploració a Borbotó vam començar a conèixer gent. Buscant a Fava pel carrer vam parlar amb veïns i veïnes que ens van compartir moltes coses, des de com era abans el territori «Per ací sí que hi havia abans fardatxos, però fa molt de temps!, ara tot ha canviat…» fins a aprenentatges inesperats com per exemple, aprendre el mecanisme d’una bicicleta amb dinamo.
Així, per a la segona sessió vam organitzar una trobada en profunditat amb unes veïnes amb un ofici prou interessant. Vam conèixer a Vicen i la seua filla Neus, amb qui vam fer un taller de ceràmica! Les dues, nascudes a Borbotó tenien un fum d’històries per contar-nos mentre anàvem aprenent el seu ofici, gaudint del fang fent xicotetes produccions. Quin gust! Fins i tot van aparéixer fardatxos!
Les sessions donen per a molt. Aquest mateix dia vam aprofitar per recordar la nostra primera exploració. Generem la nostra cafrtografia a partir de la línea de ruta que va resultar de tots els nostres passos i afegim imatges dels espais que vam visitar. Els nostres! Pero un territori no només son espais si no que el completen les persones. Així que ja podem afegir a Vicen i Neus, les ceramistes i pensem en altres persones que conneixem, que viuen a prop, i que pot ser ens podrien ajudar en la recerca de Fava!.
Com que no pot passar el dia, sense que busquem a fava pels carrers, una vegada acabat el nostre mapa, decidim anar a un dels espais que més els agrada de Borbotó. El parc! Centre neuràlgic de tots els xiquets i xiquetes de borbotó i fins i tot d’altres poblets del voltant. Allà queden després de l’escola molts dies. Un espai ampli i amb ombra. No vam trobar a Fava, però vam deixar-li missatges per si passa a prop!
