Avui ens hem juntat un altre cop a Borbotó. Hem revisat el plànol que vam dibuixar el primer dia, les rutes que ja haviem recorregut juntes buscant a Fava, i aquelles coses que encara ens quedaven pendents. Hi havia una que ens abellia molt: anar a conèixer al Tio Pepe, o millor dit a la persona misteriosa que el vesteix i li canvia la disfressa de tant en tant… i és que resulta que el Tio Pepe és un espantall que veiem cada dia asomat a la terrassa de l’andana d’una alqueria que està just al costat de la carretera. Per allà passa l’autobús que ens porta i torna de l’escola de Benifaraig. Sempre està ahí, veient passar l’autobús, uns dies vestit de llaurador, i d’altres de pirata amb un lloro al muscle i tot!!
Com que fa calor i el Tio Pepe viu lluny, decidim anar a comprar aigua abans de començar a caminar. “On podem anar a comprar una botella d’aigua?” “Al Mercadona, però està molt lluny. O, si ,al bar…” “Però no hi ha cap tenda dins del poble?” “No…” Com que no ens ho acabem de creure, ho preguntem a una parella que passa pel carrer. Ens diuen que allà molt prop, a la plaça de la Patrona, hi ha una tenda molt xicoteta però que ven de tot. I així és com coneixem a Sole, qui pràcticament va néixer en aquella tenda perquè els seus pares la van obrir fa més de 70 anys. Hem d’entrar amb molta cura, perquè en som moltes i la tenda està atapeïda de coses: pols de talc, paquets de piles, bosses de papes, sabons de tots els tipus, compreses i moltes coses més. Sole ens conta amb orgull que el seu fill és pilotaire i mestre, així és que potser algun dia li demanem que ens acompanye a visitar el trinquet. També que té una fardatxo a la terrassa de sa casa, però més petit que Fava, i que li agrada tindre’l d’inquilí perquè es menja els mosquits. Ens quedariem tot el matí xerrant amb ella, però tenim també ganes de visitar el Tio Pepe, així és que ens posem en marxa.
L’alqueria del Tio Pepe està a l’altra banda de la carretera i és difícil creuar-la perquè els cotxes passen molt ràpid i hi ha pocs passos de vianants… però totes les voltes que ens toca pegar acaben valent la pena, ja que només arribem trobem l’amo de l’alqueria. Ens diu que ell no té res a veure amb l’espantall, que això és cosa d’un amic seu que li ajuda a treballar l’hort, però que arribarà en un moment. Només arriba reconeixem la seua cara… és l’home de la bicicleta que vam conèixer el primer dia d’exploració!! Es diu Bernardí, i de seguida ens convida a visitar l’alqueria i a pujar a l’andana. Quina emoció!!
Amb Bernardí també ens quedariem tot el matí i no acabaria mai de contar-nos històries, però el seu amic el reclama perquè han d’anar a treballar, que avui és dia de reg i ja els toca el torn. Abans d’acomiadar-nos ens presenta a la seua veïna, es diu Prit i va vindre de l’Índia. Ella viu a València però cada dia ve a vendre verdures a la tenda que té a la vora de la carretera. En diu que allà para molta gent a comprar, i no ens extranya perquè tot té molt bona pinta!! Li comprem un bon grapat de mandarines per al camí de tornada.
Abans de moure ens crida l’atenció un cartell que hi ha entre la tenda de Prit i l’alqueria del Tio Pepe. En realitat la veiem tots els dies però mai ens havia cridat l’atenció. “Per què posa Poble Nou i està ratllat amb una línia roja per damunt?” “Això indica que ací acaba Poble Nou i comença Borbotó.” “La casa del Tio Pepe està a Poble Nou, aleshores… serà per això que ningú de Borbotó en sabia res?” “Poble Nou? Jo nosabia que es podia anar de Borbotó a Poble Nou caminant!!”
I és que pensàvem que ja ho coneixiem tot, o quasi tot, del nostre poble, però avui hem comprovat que no era així.
