Avui ens hem trobat a Benifaraig. Algú ens va dir que Fava rondava prop de l’escola i hem vingut a buscar-lo. Fem una primera ronda pels voltants de l’escola, que ens coneixem molt bé: el «pont de fusta» que creua la séquia, el camp de palmeres ple de forats que son trampes, el descampat on creixen trèvols… i el més misteriós de tot: els lleons, estrussos i zebres que s’escolten de tant en tant perquè hi viuen en un hort molt a prop!! Això com pot ser? Investiguem a partir de les nostres experiències…
Hem trobat algunes pistes que ens fan sospitar que el nostre fardatxo ha estat per ací, però com que no l’hem trobat ens n’hem anat a fer una volta pel poble.
Venim a l’escola de Benifaraig cada dia, però cap de nosaltres vivim ací. Solem vindre en autobús fins a la porta del col·legi, i per això del poble… no coneixem molt més que el parc, o la farmàcia on hem anat algun dia per alguna emergència. Per sort, ens han acompanyat Toni i Paula, veïnes del poble que ens han explicat moltes coses. Ens han contat on anaven a l’escola abans que es construira la nostra als anys 70: dues cases del poble, una per a xiques i una per a xics. Per sort, nosaltres ja podem anar tots i totes juntes… “si només anarem amb xics, no tindriem amigues”.
Ens han mostrat també fotos antigues per vore com eren les cases, i hem vist un edifici molt antic, el Patronat, que va construir el veïnat de forma autogestionada. Just quan passavem per allà hem trobat una veïna a qui hem entrevistat i ens ha contat que de jove participava en balls, teatres i altres activitats culturals que organitzaven allà dins.
Per últim, hem estat al lloc on abans es jugava a pilota valenciana, a un carrer per on ara passen molts cotxes tota l’estona i on les voreres son tan estretes que ni tan sols ens podem parar a xerrat tranquil·lament. Això sí que ho hem trobat a faltar… llocs on poder jugar al carrer, que no estiguen envaïts pels cotxes!!
