És el dia de la mostra. Ens reunim a les 10h a la seu d’Orriols Convive.Des d’allísortim amb la pancarta i el megàfon per anunciar pels carrers que a les 12h s’inaugura la nostra exposició al Centre Municipal de Joventut d’Orriols. Només F. i A. , les dues components femenines del grup, s’atreveixen amb la pancarta i el megàfon. Els xics s’allunyen, fan com si no ens conegueren, amb una mescla de vergonya i sensació d’estar fent alguna cosa dolenta per anar pegant crits pel carrer…Poc abans de les 12h ho tenim tot enllestit i ens col·loquem en els nostres llocs. El dia està nuvolat i sembla que hi ha poc de moviment pels carrers. Vindrà algú? No ho temin molt clar, que tot açò que hem muntat puga interessar a la gent…
Però a les 12 en punt arriba el primer visitant. «¡Viene alguien, viene alguien!!!». Ara ja comença a tenir tot sentit, és molt emocionant! A poc a poc va arribant més gent: familiars, amigues de l’escola, gent d’Orriols Convive i fins i tot algunes persones desconegudes que han escoltat els anuncis del megàfon. En alguns moments hem de demanar que esperen fora perquè l’aforament està complet!! Tots i totes escolten molt interessades el que explica F., qui fa de guia, i ens donen l’enhorabona per tot el treball que hem fet. Estem tan orgulloses de la nostra mostra que, quan queden només 10 minuts per tancar, T. està encara a la porta del centre cridant sense parar pel megàfon «¡Atencióooon, exposicióooon, gratiiiis!!. Ja no hi ha vergonya ni sensació d’estar fent res dolent.
