Hoy hemos ido a visitar el espacio donde ensaya la compañía El Pont Flotant y nos ha recibido Jesús Muñoz, uno de los creadores de esta compañía que reside en nuestro barrio.

Salimos como cada día de la Biblioteca de Patraix, nuestro punto de encuentro y como manda la tradición establecida por el grupo antes jugamos una ronda al teléfono loco.

La lengua gustaba de palabra y ese primer juego nos invitó a fijarnos en el entorno y a iniciar de forma natural un juego de rimas de camino al espacio del Pont Flotant.

Alguien nos había llamado a una de las educadoras y había dado el chivatazo de que Marcela podía haber pasado por allí de noche entre sombras.

Con el rastro del Teatro de Patraix: “el teatre de Patraix fa coses molt guais” tratamos más tarde de hacer una rima para este teatro que no llegaría hasta el final.

Mientras íbamos abriendo boca, nos encontramos con los señores de siempre (bolardos) y los otros que llevan sombrero (papeleras) estos segundos tenían hambre y les dimos un trocito de papel, su aperitivo favorito.

De cada nombre de cada componente salía una rima: Neus em veus, Miri es alegre com el xirimiri, etcétera.

Camí a la sala del Pont Flotant vam fixar-nos que el carrer era el del Baró de Patraix una pista que va ajudar a Aitana, la més gran del grup per guiar-nos, doncs tal com ens havia contat la seua falla porta el mateix nom.

Una panerola potes per amunt ens donava la benvinguda al carrer, i en arribar la porta es va obrir i un gran somriure de Jesús Muñoz ens va rebre. Ens val presentar totes i ens va dir que hi havia una sala flotant, que flotava i de la que sorgien jocs i històries. En el rebredor hi havia una porta que segons ella ens portava a les coses avorrides on feien tota la paperassa, al voltant nostre hi havia cartells d’espectacles anteriors, i també una gran porta que ens convidava a entrar.

Neus no es va poder resistir i va donar un pas endavant mentre preguntava si podia entrar.

Allí dins penjava com un pernil un micro, hi havia un sofà que ens va donar l’acollida més acaronadora, una pissarra misteriosa amb dades i una dona anomenada Juana Varela que estava jugant amb un aparellet molt interessant que ens van mostrar com funcionava.

Vam fer ritmes, i crearem diferents cançons.

Després ferem sons de la selva que ens van servir per ambientar el conte que Neus havia proposat fer…

Jesús tenia una corda imaginària i vam jugar amb ella a través dels gestos, estirant-la i fent el contrapes.

Després vam veure la resta dels espais, l’escenografia de tots els seus espectacles dormia en eixa habitació tan molona.

Per acabar totes les forçudes del grup vam portar el sofà al seu lloc i ens acomiadarem de Jesús.

Fou un goig! Gràcies per fer-nos surar Jesús!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *