Avui hem quedat per explorar Carpesa. Hem vingut més preparades que els dies anteriors, amb ombrel·les per protegir-nos del sol i visibilitzar així la mancança d’ombra, sobre tot a l’horta (que tant ens estimem però on sempre ens torrem). “Què podem visitar?” “El forn i la verduleria”, proposa Joan, qui avui ens fa de guia perquè viu ací. Ens posem en marxa i omplim els carrers de colors…

Una de les coses que diferencia Carpesa de la resta dels Pobles del Nord és que ací podem seure tranquil·lament enmig del carrer i posar-nos a jugar als cotxets. I no és que les voreres siguen més amples, sinó que de camí al forn trobem uns quants carrers de vianants. Així dona gust passejar pel poble!!

Quan arribem a la verduleria que ens indica Joan, ens n’adonem que des de fora no sembla una tenda… “Segur que és ací, la verduleria?” De fet, quan Amparo i Conxa ens obrin les portes no veiem la verdura per cap lloc…. ens trobem amb un pati enorme amb una palmera, fils amb roba estesa, un munt d’eines per al camp i moltes coses més… ens expliquen que un cop a la setmana allà fan el repartiment de les caixes de verdures ecològiques de producció pròpia. És un event setmanal on, a més de recollir el menjar per a casa, la clientela gaudeix d’una estona xerrant amb el veïnat i, de pas, gaudint de les galetes, coques i mistela que les amfitriones solen preparar.

Avui que no hi ha verdura, nosaltres gaudim d’un ratet parlant amb elles, jugant als laberints entre les caixes buides de verdures i improvisant una batucada amb els bidons d’aigua.

Des d’allà, ens n’anem a esmorzar al parc. Els únics banquets amb ombra estan molt bruts i apegalosos per les flors de les xicrandes, així que ens construïm una cabana baix del tobogan amb l’ajuda de les ombrel·les.

Després d’esmorzar, mentre li deixem un missatge a Fava per si passa per allà, arriben Simó i Dario, els nostres amics carpesans que ens faran una volta per l’horta. Simó ens porta a conèixer els racons que més li agraden: una figuera en forma de rinoceront i la torre de les casetes de les rates penades. I amb això, se’ns fa hora de tornar a la plaça on ja ens esperen les famílies!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.