El projecte va arribant a la seua fí, i sobre el terra de la sala hem aconseguit representar tot el barri des de la nostra perspectiva, ara només ens falten els éssers per a que l’habiten. Comencem a fer-los, i acabem de fer els últims retocs.
Per agafar perspectiva marxem a donar una volta i envoltem l’escola del grupet, trobem un parc on hi ha un ficus, un arbre amic que moltes ja conèixer, de passar amb la família llargues vesprades.
Aquest amic es deixa fer, però tothom no és capaç de pujar-lo perquè malgrat la seua generositat no ens ho posa fàcil, amb l’ajuda adulta algunes aconsegueixen pujar, i d’altres accepten que encara no estan preparades.
Al voltant seu trobem moltíssimes fulles que ja fa dies varen caure, i Marc, amb l’enginy que li caracteritza proposa fer unes mascaretes diferents, els hi treiem part de si i aconseguim fer uns ulls, uns foradets a través dels que veure i ser vistes de manera distinta. Són unes fulles-mascareta!
Ens les posem i treiem, i juguem a ser i no ser, a estar i no estar, a explorar noves maneres de ser i estar, i algunes fins i tot la decoren amb pals i altres elements naturals.
I si amb una fulla i un arbre som feliços, de què seriem capaços si tinguerem més verd a les ciutats? o si no ens treieren el que ja tenim?