-Per què no fem un cartell com els que es pengen pels carrers quan es perd un gat o un gos?
Així ho hem fet. Cartells en valencià, en castellà, en anglès, en àrab, en punjabi i fins i tot en xinès. Tan variats com la gent del barri. I hem parlat amb el veïnat perquè els pengen als aparadors de la fruiteria, de la ferreteria, de la sabateria, del bar, del locutori, de la farmàcia… quan hem entrat a la carnisseria halal era ja migdia, i no ens hem pogut resistir amb l’increïble assortit de dolços… si és que estem en Ramadà!!
Hem sortit a fer una volta pel barri. Hem entrat als comerços que coneixem per pegar uns cartells. En quasi una hora i mitja sense parar, no hem xafat més de quatre carrers. Recordàvem llocs que se’ns havien passat i tornàvem sobre les mateixes passes, com fent voltes en cercle.
Serà que, per a algunes persones, el barri és això i prou? Potser no hem pogut arribar més lluny per la intensitat amb què viuen eixos quatre carrers… de fet, el temps se’ns ha passat volant!