En aquestes sessions vam preparar una sèrie d’entrevistes i vam fer una amb el personal de l’escola, concretament amb Carolina que, molt amablement, ens va prestar part del seu temps. Vam planejar preguntes al voltant del barri, com per exemple quins són els teus llocs preferits o que t’agradaria canviar del barri. En sessions posteriors vam eixir al carrer i vam fer les preguntes a la gent que ens anàvem trobant pel carrer.
També ens vam adonar que, el famós cocodril del parc del cocodril, havia tingut un fill i que aquest, cansat per les decadents condicions del seu lloc de naixement, havia fugit. D’aquesta manera vam utilitzar el cocodril com un dispositiu de mediació per a plantejar millores dins del parc. Una volta deduïdes les raons de la marxa del cocodril vam portar al cocodril novament amb son pare.
De camí vam gaudir de la vida del parc, tot ple de reunions de gent jove i gent que va al parc a passejar als seus gossos. Després de tornar a reunir a la família, vam jugar amb ells fins que Isabel, jugant al cocodril pare -una vella estructura de fusta- es va clavar una estella i vam haver de tornar a l’escola. Aquesta sessió ens va servir per a analitzar de manera desenfadada les problemàtiques del parc del cocodril, que, si escoltem a la xicalla del barri, no són poques.